Carrer Major

El seu recorregut resulta força llarg, va des de la plaça Planell, situada al centre de la vila, fins a la plaça de l’Església, ubicada en un dels extrems de Ponts. Aquest carrer ha tingut sempre un caràcter menestral. Fins no fa gaire era habitat per artesans i comerciants que feien servir les plantes de les cases com a tallers o botigues. També hi tenien la residència professionals lliberals com metges, apotecaris, menestrals o notaris. Ara ja són pocs els comerciants que hi donen vida pròpia.

Dades històriques i artístiques

Va ser l’eix del primer recinte clos de l’antiga vila o oppido de Ponts, configurat en el decurs dels segles XI i XII. Durant l’època medieval constituïa una figura longitudinal amb dos portals, un a cada extrem, i amb l’església de Santa Maria prop del portal nord. Aquesta vila closa era resultat formal d’una solució urbanística antiquíssima: dues fileres de cases arrenglerades entorn d’un carrer central, orientat de nord a sud. La banda posterior externa de les cases conformava la muralla defensiva.

Morfològicament les cases eren construïdes de la manera més usual de l’època: dues parets de càrrega amb una sola llum, amb el resultat d’una parcel·la estreta i allargada que anomenem gòtica, amb habitatges dotats de taller o botiga a la planta que donava al carrer central, i amb corrals o bé estances per tancar els carros o les bèsties a la part de darrere.

Aquesta part externa donava al vall o desmunt per on discorria el camí ral (actualment Ctra. de la Seu) i alhora suposava l’emmurallament de la vila.

Des de la fi de l‘edat mitjana aquest carrer disposava de porxos o coberts adossats a les cases, per tal de facilitar el pas de vianants i la celebració de fires i mercats a tots temps. Fins ben entrat el nostre segle, les parades del mercat setmanal dels dimecres encara s’arrengleraven al llarg de tot el carrer enmig d’un bulliciós aplec de veïns i de comarcans

La plaça del Blat, que s’obre en un dels sectors de la part alta del carrer, amb una font pública al centre, era -com ja indica el nom- l’espai on tenia lloc el mercat de cereals i on es mesuraven i es pesaven sota la supervisió del mostassaf o encarregat municipal dels pesos i mesures. Al fons de la plaça hi havia hagut l’edifici de les carnisseries públiques.

Al llarg dels segles XIX i XX els coberts de la part baixa del carrer han anat desapareixent a causa de la reconstrucció que es va fer de moltes de les cases després de l’incendi que patí la vila com a conseqüència de la primera guerra carlina (1839). Actualment només subsisteixen els anomenats coberts de dalt -reconstruïts en gran part a partir de l’esmentat incendi-, que atorguen un cert caràcter d’antigor a la part alta del carrer, gràcies a les gruixudes columnes de pedra que sostenen una sèrie d’airosos arcs de mig punt.